aRRels…

En un local ofegat pel fum i mogut per la tabola del moment, per art de màgia i com qui no vol la cosa, estava allà. Hi era perquè realment i volia estar, venia expressament per l’ocasió i tot fent el paper de coincidència començàrem a xerrar. No cal molta estona per saber que amb una persona i tens “feeling”, que tens aquella conversa, aquell gest de complicitat, aquella rialla, aquella broma, aquell moment de glòria. La nit s’escapa esvanida i amb la llum del dia et despertes amb aquell cuc a la panxa que et fa sentir bé i amb ganes de tornar-la a veure, d’intercanviar-hi paraules, anècdotes, moments… és el moment de deixar que les arrels creixin per si soles!

P.D.: Quan realment tornes a sentir aquell cuc a la panxa que et fa pensar en qui estimes, és el moment de deixar que les arrels creixin per si soles.

ReSorgiR…

Per més malament que vagin les coses sempre tindràs un resorgir que t’ajudi a tirar endavant. Moltes vegades és quan menys t’ho esperes, creus que és massa tard; però mai és massa tard per tirar endavant mil i un aspectes de la mateixa vida. Arribaré fins al mar, però allà es fondrà on la terra trenca l’horitzó i resorgiré de tot el que no he oblidat, de tot el que sempre m’ha costat, sempre quedarà un dia, potser el menys esperat, en que tot es veurà en filtre positiu.

P.D.: Qui té, reté. Sempre quedarà el resorgir de la cendra en que molts et volen veure.

Si eT va Bé…

Quan preguntin per mi, digues que no hi sóc. Només somio amb un dia, en que tot s’acabi per poder començar. En tinc ganes, espero amb ansietat novetats, les tinc i en certa mesura les ignoro. De sobte, s’obren camins que broten de les estrelles. Camins que cal fer acompanyat, però cal triar la companyia, camins que sempre he fet sol i ara s’obre la porta a múltiples opcions. El problema és quan s’obren portes que tenies tancades, perquè caram s’obren? A més, mai s’obren en el moment oportú!

Jo no he demanat res, filtrejant tot un temps per tragar-me el retorn inaudit al de sempre. Ara crec que tiraré per la vorera, suposo que el meu cor m’indicarà el camí, correcte o no l’acceptaré, l’haurà triat ell, però no és normal que de sobte s’obri la porta. Ara ho tenia força clar, el pla B estava funcionant, però si et va bé… tu i jo sense enganys!

P.D.: Quan sembla que avances correctament, de sobte, s’obre una porta que no esperaves. Agafa-la pel pany, t’anirà millor, si et va bé…

TransCendènCia…

Maleïda paraula, “transcendència”. Perquè mai ets equànime amb tothom, no era la meva intenció molestar a ningú per una acció. Pel sol fet de marxar a dormir un dia de “sopar”, l’endemà matinava. Poc més tard de la meva espantada SMS: “Suposo q tns ls teus motius x marxa quan stavm tots junts, q no to psaves b?”. Buf! Ho veus, per mi no era significatiu; però el mateix fet algú el va jutjar diferent. MALEÏDA TRANSCENDÈNCIA!

P.D. : Malhauradament, una mateixa acció mai té la mateixa transcendència per tothom, ens hi hem d’acostumar!