MoRiR coM IndiViduS!

La tendència ens hi aboca. Compartir el nostre temps amb els amics, familiars o parella s’ha vist retallat en detriment de la tecnologia que ens aïlla com a individus. L’estona que es pot dedicar a un mateix en aspectes poc rellevants, no serà inversament proporcional al que es dediqui als problemes d’un company/a de la feina, de l’esport o un membre de la família. És clar, que per damunt de tot hi ha el que un creu que s’ha de fer, però aquest retret serà el que farà gran a l’individu, el que sembri amb la resta de persones que l’envolten el portarà a obtenir millor collita. Amb tot, o tenim en compte i lliutem per “l’equip humà que ens envolta” o morirem com individus.

P.D.: O cuidem la vessant humana que ens envolta o morirem com individus. 

A la freSCa!

Cap enlaire, mirada perduda. Contemplo els estels, la brillantor d’un d’ells n’ofusca la resta; malgrat tot, no és que brilli més que els altres, però si que la meva mirada el contemplava molt més que la resta d’estels. Molt sovint, a l’estiu, s’està bé a la fresca, tot sol, dialogant amb un mateix per desconnectar, extraient conclusions venudes a cap preu. No és només el poder de la nit, és la necessitat d’evadir-se i poder divagar pel propi cosmos, fins arribar a petites grans conclusions.

Tot contemplant els estels, he pogut observar que era la meva mirada qui em parlava d’un d’ells; més valent, més fort i amb més protagonisme que la resta d’estels, captivador de la meva atenció. Quan l’he desenfocat, he gaudit de la resta d’estels, uns més menuts, d’altres amb forma de pèsol, alguns de tristos, d’altres desangelats; però per sobre de tot, tots volien dir-me alguna cosa, volien dir alguna cosa a aquell qui només tenia ulls per al més cridaner, per aquell que volia captar l’atenció.

P.D.: Inconscientment declinem la nostra atenció cap a qui més la reclama, sense tenir en compte que al seu darrere n’hi ha molts/es que la necessiten encara més.

 

PaS a PaS!

Camines, aixeques la mirada i… ha canviat. Es plasma el mateix, però el paisatge ha canviat. Fas la mateixa ruta, camines pas a pas, observes però un dia t’adones que tot allò és diferent.

Analitzes l’entorn i amb el pas del temps veus que alguna cosa canvia, molts dies petits canvis no s’apreciaven fins un dia, que veus que alguna cosa “gran” ha canviat, i és en aquest moment que només vas veient coses més menudes que no tenien importància i englobes tot el paisatge que tens al davant i t’adones que tot ha canviat, aquell arbre caigut, la casa abandonada que ja no hi és, el marge erosionat, una vivenda nova… però fins que no han arribat el grans canvis, t’adones que ja s’han escapat el petits.

És per això que avui, s’enceta un any nou, amb noves promeses i projectes per tirar endavant, però fins que no ho analitzis tot, et trobarás de cop al primer dia de l’any següent amb els mateixos propòsits.Viu la vida però no deixis d’analitzar els petits detalls, els petits canvis, les petites variacions, que possiblement, hauràs d’afrontar la gran patacada, no només a la vida, sinó que és extensible en tot!

P.D.: No deixis que les petites variacions, mancances, defectes o canvis esdevinguin un gran problema, després no hi haurà volta de full.