Millor, més just, però cou…

Més premi, més reconeixement, però el primer sempre serà el recordat. El discurs és el mateix, sense ofendre, però el de sempre. S’ha millorat, fredament amb el que es tenia s’ha fet més del que tocava, molt més del que estava previst, però un cop hi ets esperes un toc d’efecte, un premi inhaudit baixat de qui sap on, però no cau.

Suposo que la lectura caldrà fer-la en positiu, i veure que el premi és arribar on s’ha arribat amb el que s’ha arribat… els miracles no existeixen, i s’hi existeixen són producte del… masses punts suspensius, això detecta que hi ha coses que no tenen moltes explicacions. Lectura positiva, moltes vegades cal valorar el que s’ha fet i reconèixer amb ressignació el que s’ha deixat de fer. Tothom queda en el lloc que li pertoca, sens més.

Seguir lluitant? Temps al temps, l’espina hi és, però treure-la sembla impossible. Seguirem ressignats a la pregunta del milió, no heu guanyat mai el torneig de futbol sala? No, de moment no, però les oportunitats s’acaben, i amb el que tenim, massa que hem fet, però mai tocarem la glòria, la nostra estona de cel seguirà esperant!! O no…

P.D.: Creus que pot ser fins que ha passat, somiar és gratuït, la realitat segueix essent cruel, l’espina seguirà clavada.

Diner$, $empre el$ diner$

Diner$ i e$port, parlar d’aquest binomi reportaria una tesi, i jo només hi vull dedicar un post breu i centrat en la suspensió del Dakar. Segurament l’experiència de participar en un Dakar deu ser impressionant, té molts adeptes però per primer cop s’ha suspès. Els mass-media s’han fet un tip de repetir el munt de diners que s’han perdut per no participar, que se’ls tornaran els diners de la inscripció, però que tots els equips perderan un munt de diners.

Ara bé, cal veure que hi havia vides en perill i que no cal centralitzar la suspensió del Dakar com un pèrdua terrorífica de diners per part d’equips que es prestigien amb la prova o equips locals esponsoritzats que paguen el preu de l’aventura africana. Però lluny d’aquesta branca més “europea”, també hi ha la vessant on un país en plena revolució perd vides i diners diàriament, ara bé, cadascú sospesa la seva part de la balança. A quina més important?

P.D.: Els diners fan trepitjar molts valors per aplanar el camí que es vol recórrer, i no s’és conscient que sempre hi queda la petjada.

InJusT…

Quan t’hi esforces, t’hi sacrifiques, intentes millorar, et cuides i malgrat tot et castiga. D’altres, sense totes les paraules esmentades abans, els mima, els ajuda, els premia. És esport i per això hauria de ser just, però té un problema. I és que no se’l pot titllar d’injust, fins el dia que no sigui una ciència i la suma de tots els factors sumin per premiar. No es té cap baròmetre que el pugui etiquetar d’injust, per tant, ens seguirem resignant per les derrotes i alegrant per les victòries.

P.D. : En la victòria i en la derrota en l’esport, és molt complicat parlar de justícia, perquè sempre hi tenim dos bàndols.