CaDa MoMenT…

Cada moment la seva part de glòria. Ei? Hola! Com va tot?. Sents això i comences a rebuscar en l’indret més rocambulesc del cervell per identificar aquella persona. És un moment fotut, i més quan t’acaben dient sóc tal. Acabes esbrinant qui és, perquè et dóna detalls i perquè associes el seu aspecte. Però realment, no has conegut algú amb qui havies compartit moments de glòria, ha canviat! La lectura més positiva de cada cop que passa aquest fet, és que l’altre persona si que t’ha conegut, això vol dir que no has canviat tant! I que duri…

 P. D.: A la vida, el pas dels anys castiga, però quan trobes algú amb qui feia molt temps que no et veies i et coneix, bona senyal, no has canviat tant!

aRRels…

En un local ofegat pel fum i mogut per la tabola del moment, per art de màgia i com qui no vol la cosa, estava allà. Hi era perquè realment i volia estar, venia expressament per l’ocasió i tot fent el paper de coincidència començàrem a xerrar. No cal molta estona per saber que amb una persona i tens “feeling”, que tens aquella conversa, aquell gest de complicitat, aquella rialla, aquella broma, aquell moment de glòria. La nit s’escapa esvanida i amb la llum del dia et despertes amb aquell cuc a la panxa que et fa sentir bé i amb ganes de tornar-la a veure, d’intercanviar-hi paraules, anècdotes, moments… és el moment de deixar que les arrels creixin per si soles!

P.D.: Quan realment tornes a sentir aquell cuc a la panxa que et fa pensar en qui estimes, és el moment de deixar que les arrels creixin per si soles.

RaReZas!

Mientras Giordano Bruno decía que hay más pájaros de los que se asoman en nuestra pequeña ventana, en el mundo, no hay mucho más de lo que nos ofrecen nuestros ojos. Lo que no pasa por nuestra vista de poco sirve y de nada vale, sólo lo que se capta por los sentidos conforma nuestro pequeño mundo. En la vida hay mucho que descubrir, y de lo mucho que hay se te queda en poco, cada día que pasa se cierra una brecha más, pero la última brecha que queda por cerrar siempre es enorme. De tal envergadura es esta brecha que el tamaño es lo que menos importa.

P.D.: A la llarga, tothom acaba per viure el seu propi món. 

Si eT va Bé…

Quan preguntin per mi, digues que no hi sóc. Només somio amb un dia, en que tot s’acabi per poder començar. En tinc ganes, espero amb ansietat novetats, les tinc i en certa mesura les ignoro. De sobte, s’obren camins que broten de les estrelles. Camins que cal fer acompanyat, però cal triar la companyia, camins que sempre he fet sol i ara s’obre la porta a múltiples opcions. El problema és quan s’obren portes que tenies tancades, perquè caram s’obren? A més, mai s’obren en el moment oportú!

Jo no he demanat res, filtrejant tot un temps per tragar-me el retorn inaudit al de sempre. Ara crec que tiraré per la vorera, suposo que el meu cor m’indicarà el camí, correcte o no l’acceptaré, l’haurà triat ell, però no és normal que de sobte s’obri la porta. Ara ho tenia força clar, el pla B estava funcionant, però si et va bé… tu i jo sense enganys!

P.D.: Quan sembla que avances correctament, de sobte, s’obre una porta que no esperaves. Agafa-la pel pany, t’anirà millor, si et va bé…

OpoRtuNItats…

Moltes oportunitats s’escapen per l’us de la raó, moltes es desaprofiten per impulsiu, d’altres s’esvaeixen per poruc, moltes no arriben per conservador, les més desitjades es poden perdre per impossibles, algunes s’esfumen per inestables, però moltes s’aconsegueixen per constància i treball. No deixen de ser oportunitats i l’art de ser oportunista pot donar molt, així com treure. També, no aprofitar una oportunitat pot ser bo, el resultat que en derivi sigui millor del que hagués acabat oferint la mateixa oportunitat.

Per més voltes que s’hi doni, no deixen de ser oportunitats. A la vida n’hi ha moltes, desxifrar en cada moment la bones oportunitats, les que realment seran profitoses és complicat, però només l’assaig-error ens ajudarà a escollir oportunitats venideres, tot i així, n’errarem un munt, maleïdes o bondadoses oportunitats, segons com es miri.

P.D.: És complicat desxifrar el rerafons d’una oportunitat, maleïdes o bondadoses oportunitats!

oXigen!

És fosc fa estona, però s’ha fallat com sempre. Realment amb la foscor del moment veus com falta oXigen per afrontar amb valentia certs aspectes perduts al llarg del dia. Un dia pot donar per molt en base al que et plantegis que has deixat passar al llarg del mateix. Avui molt s’ha escapat, amb la foscor gires el cap enrera i la claror del dia t’ha fet divagar del que podia haver estar. Lleig, tot queda aquí, sense més. Aquella noia, aquell resultat, el partit, els amics…, on has fallat, el que podia haver estat sempre quedarà per fer, però que mai falti l’oXigen per poder pensar, malgrat aquest resti creuat i lamentant de l’inhalació d’oXigen poc curat durant el dia, però sempre amb el neguit de seguir plasmant el tirar endavant. No cal lamentar, el que ha passat t’ajudarà a seguir, diferent, però a seguir!

P.D.: Mentre no falti l’oXigen cal seguir endavant, sense lamentar l’abans, gaudint el present i palpant el futur.

FOTOgrafieS

No gaire ha plogut des que l’únic record que quedava del passat era en una fotografia, un tros de paper en blanc i negre que et feia veure de forma molt plasmàtica qui eren els propis avantpassats! Ara tot ha canviat, però la rapidesa en que ho ha fet no deixa assimilar la litúrgia i el llegat que quedarà de tot aquell que hagi passat per la multitud de mitjans tecnològics que ens envolten a tots plegats. Milions de fotografies digitals, de vídeos en diferents formats i penjats a Internet, àudio entre moltes d’altres coses que desconec o estan per arribar.

Així doncs, arribarà aviat una generació on el llegat no es limitarà a una sola fotografia, sinó a una muntanya digital d’informació respecte a la seva persona. El descobriran en totes les fases de la seva vida, i aquest descobriment serà per totes les generacions vingudes i per venir. Actualment, la tecnologia permet deixar vida més enllà de la mort.

P.D.: La tecnologia permet deixar el llegat més somiat, vida més enllà de la mort en totes les fases de l’evolució d’una persona.

SemprE quedA eL finaL

Com acaba una pel·lícula, el resultat d’un partit de futbol, una acció que has fet a la feina, un esdevenir de la vida diària… de tot plegat sempre en queda el finaL i malhauradament s’ignora l’engranatge que l’ha desencadenat. Només la justícia promou la valoració del PROCÉs per “jutjar” el fi, però la resta es té per costum quedar-se i valorar únicament el finaL.

No serà fins el dia que es segueixi amb peu de rei el PROCÉs, que sigui aquest més important que el finaL, que no s’aconseguirà incrementar la vàlua del finaL. A la vegada es multiplicarà les vegades en que el finaL s’apropa més a l’esperat, tot i que moltes vegades, per aconseguir el finaL que es vol es tortura el PROCÉs amb actes injustificables.

P.D.: Sempre queda el finaL, i això ens fa oblidar la gran importància del PROCÉs.

EfEctE bOOmeranG!

Un bon dia vaig llançar un boomerang inconscient del que feia. El final insípid d’una relació em va fer participar en el joc “live the life”. Vaig prendre part del joc sense tenir en compte les regles del mateix. No vaig adonar-me que al darrera de cada vícitma “nocturna” hi havia una persona diferent i plena de sentiments. Demano perdó a totes les víctimes que varen participar en la meva partida, en són moltes. I és ara, amb la serenor dels anys, que em fan veure que vaig caure en la fredor dels sentiments ocults, aquells que no es deixen veure mai. Moltes vegades ni un trist adéu, afecte per una nit del bo i barat, però…

Ara estic aquí, tot sol, adonant-me del que m’ha envoltat aquests darrers anys, ara és massa tard per rectificar el passat, és moment d’emprendre el futur amb ganes de tornar a estimar com en els darrers anys no he fet. Ja n’he donat proves, però ara que tenia ganes de tornar a estimar, no he tingut la sort de ser correspòs, segurament la moneda ha caigut a la inversa, ja em tocava.

I és per això, que veig venir el boomerang, està tornant i només tinc dues opcions, esquivar-lo o entomar el cop. I és que, ara sí estic preparat per tornar a estimar, però tot depèn de com i quan arribi el boomerang!

P.D.: Cal intentar fer bé les coses, perquè sempre hi ha present l’efecte boomerang, i mai saps com serà la tornada. La vida dóna moltes voltes.

ToT claR, MALGRAT toT!

Creus, sents, intueixes, et diuen que… però MALGRAT tot, ha quedat clar. Estava allà, passejant pel carrer i parlant pel mòbil. Caminant amb ELL al costat, amb el rostre inexpressiu i marcant proper el territori. És el destí, els ha ajuntat i ella no n’ha sabut sortir. Haurà d’aprendre a conviure amb tot el que l’envolta d’ELL, amb la misèria positiva i l’abundància negativa.

L’han advertit i dels seus ulls clars en sortien llàgrimes que donaven la raó a qui volia fer entendre que ELL no seria el millor per ELLA, però MALGRAT tot hi segueix… La valentia o la cobardia del moment només sap agreujar el pas del temps, amb l’oportunitat del present i el lligam del passat.

MALGRAT tot, segurament serà feliç… jo estava disposat a donar carícies que tenia guardades i un demà ple d’afecte, però MALGRAT tot no ha pogut ni refusar-les ni apreciar-les, el camí moltes vegades no el tries, s’escriu sol o te l’escriuen, que no sé quin és pitjor!

Aquí ho deixo escrit i espero que no passi. Tot comença bé, segueix amb un QUÈ! pujat de to, continua amb un INSULT, perdura amb una resposta inusual i fora de lloc, apareix una empenta insolent i despectiva, i acaba amb… no sabem com acabarà la història, tot i advertir-ho… MALGRAT tot, encara li queda una última oportunitat. Segueixo aquí, però afanya’t que et queda molt poc temps, t’espero, però tot s’acaba. Avui volia tallar l’espera, però aguanto per un bé teu, ànims te’n sortiràs i espero que sigui al meu costat.

P.D.: MALGRAT tot, quan el camí és de ferm molt irregular n’has de saber sortir, sempre trobaràs dreceres que et portaran a un altre camí, que serà sempre de més bon trepitjar!