Més premi, més reconeixement, però el primer sempre serà el recordat. El discurs és el mateix, sense ofendre, però el de sempre. S’ha millorat, fredament amb el que es tenia s’ha fet més del que tocava, molt més del que estava previst, però un cop hi ets esperes un toc d’efecte, un premi inhaudit baixat de qui sap on, però no cau.
Suposo que la lectura caldrà fer-la en positiu, i veure que el premi és arribar on s’ha arribat amb el que s’ha arribat… els miracles no existeixen, i s’hi existeixen són producte del… masses punts suspensius, això detecta que hi ha coses que no tenen moltes explicacions. Lectura positiva, moltes vegades cal valorar el que s’ha fet i reconèixer amb ressignació el que s’ha deixat de fer. Tothom queda en el lloc que li pertoca, sens més.
Seguir lluitant? Temps al temps, l’espina hi és, però treure-la sembla impossible. Seguirem ressignats a la pregunta del milió, no heu guanyat mai el torneig de futbol sala? No, de moment no, però les oportunitats s’acaben, i amb el que tenim, massa que hem fet, però mai tocarem la glòria, la nostra estona de cel seguirà esperant!! O no…
P.D.: Creus que pot ser fins que ha passat, somiar és gratuït, la realitat segueix essent cruel, l’espina seguirà clavada.
0 Respostes a “Millor, més just, però cou…”