Per més malament que vagin les coses sempre tindràs un resorgir que t’ajudi a tirar endavant. Moltes vegades és quan menys t’ho esperes, creus que és massa tard; però mai és massa tard per tirar endavant mil i un aspectes de la mateixa vida. Arribaré fins al mar, però allà es fondrà on la terra trenca l’horitzó i resorgiré de tot el que no he oblidat, de tot el que sempre m’ha costat, sempre quedarà un dia, potser el menys esperat, en que tot es veurà en filtre positiu.
P.D.: Qui té, reté. Sempre quedarà el resorgir de la cendra en que molts et volen veure.
