És fosc fa estona, però s’ha fallat com sempre. Realment amb la foscor del moment veus com falta oXigen per afrontar amb valentia certs aspectes perduts al llarg del dia. Un dia pot donar per molt en base al que et plantegis que has deixat passar al llarg del mateix. Avui molt s’ha escapat, amb la foscor gires el cap enrera i la claror del dia t’ha fet divagar del que podia haver estar. Lleig, tot queda aquí, sense més. Aquella noia, aquell resultat, el partit, els amics…, on has fallat, el que podia haver estat sempre quedarà per fer, però que mai falti l’oXigen per poder pensar, malgrat aquest resti creuat i lamentant de l’inhalació d’oXigen poc curat durant el dia, però sempre amb el neguit de seguir plasmant el tirar endavant. No cal lamentar, el que ha passat t’ajudarà a seguir, diferent, però a seguir!
P.D.: Mentre no falti l’oXigen cal seguir endavant, sense lamentar l’abans, gaudint el present i palpant el futur.
