Capcot aniré a dormir. Avui dia de reis, he fet alguna volta itinerant pel meu poble i algun de veí. No he vist cap nen, ni cap nena, al damunt d’una bicicleta nova. Segurament feia anys que no m’hi fixava, però temps ençà, el dia de reis emplenava els carrers de bicicletes, cotxes teledirigits, patinets… avui he comprovat que el dia de reis engoleix la mainada a casa seva, al costat d’algun aparell que els hi dóna més del que ells volen, però ara, és dins de casa.
Per uns dies seran còmplices d’aquestes màquines, els hi crearà una mena de vici incontrolat que els evadirà del dinar familiar del dia de reis, temps per fer una queixalada al tortell de reis i enganxar-se en un comandament que els farà avançar al costat del seu heroi preferit al món que somia; però per contra, el carrer restarà buit de mainada, en certa mesura, “la nit de reis” és màgica, fa desaparèixer tota la quitxalla del carrer el dia de reis. Mentre em seguiré preguntant -On són les bicicletes? i sobretot on són els nens i nenes el dia de reis, malgrat intueixo la resposta.
P.D.: L’evasió és un fet constant i creixent, la mainada canvia i el seu entorn també. Les joguines d’ara els poden portar a masses estones d’evasió; llàstima que moltes vegades, en tenen molts còmplices “involuntaris” que ja els va bé.
0 Respostes a “On sÓn leS BICIcleteS?”