Creus, sents, intueixes, et diuen que… però MALGRAT tot, ha quedat clar. Estava allà, passejant pel carrer i parlant pel mòbil. Caminant amb ELL al costat, amb el rostre inexpressiu i marcant proper el territori. És el destí, els ha ajuntat i ella no n’ha sabut sortir. Haurà d’aprendre a conviure amb tot el que l’envolta d’ELL, amb la misèria positiva i l’abundància negativa.
L’han advertit i dels seus ulls clars en sortien llàgrimes que donaven la raó a qui volia fer entendre que ELL no seria el millor per ELLA, però MALGRAT tot hi segueix… La valentia o la cobardia del moment només sap agreujar el pas del temps, amb l’oportunitat del present i el lligam del passat.
MALGRAT tot, segurament serà feliç… jo estava disposat a donar carícies que tenia guardades i un demà ple d’afecte, però MALGRAT tot no ha pogut ni refusar-les ni apreciar-les, el camí moltes vegades no el tries, s’escriu sol o te l’escriuen, que no sé quin és pitjor!
Aquí ho deixo escrit i espero que no passi. Tot comença bé, segueix amb un QUÈ! pujat de to, continua amb un INSULT, perdura amb una resposta inusual i fora de lloc, apareix una empenta insolent i despectiva, i acaba amb… no sabem com acabarà la història, tot i advertir-ho… MALGRAT tot, encara li queda una última oportunitat. Segueixo aquí, però afanya’t que et queda molt poc temps, t’espero, però tot s’acaba. Avui volia tallar l’espera, però aguanto per un bé teu, ànims te’n sortiràs i espero que sigui al meu costat.
P.D.: MALGRAT tot, quan el camí és de ferm molt irregular n’has de saber sortir, sempre trobaràs dreceres que et portaran a un altre camí, que serà sempre de més bon trepitjar!
0 Respostes a “ToT claR, MALGRAT toT!”